El preu dels diners: l'interès

Com gairebé tot el que ens envolta, també els diners costen diners.

Quan estaries disposat a pagar perquè et deixin 100 €? T'has fet mai aquesta pregunta? Resulta que els bancs se la fan contínuament. I per obtenir una resposta consideren diversos aspectes i estan condicionats per diferents elements... Però no ens avancem tant, i arranquem des de la casella d'inici. 

Al nostre entorn, pràcticament tot allò que ens fa falta per viure té un preu; o sigui, que hem de pagar diners per aconseguir-ho. En alguns casos, però, les famílies no disposen de diners suficients per satisfer algunes necessitats -com comprar-se un cotxe o un pis- i es veuen forçades a demanar-li aquests diners a algú. I resulta que s'han creat unes empreses especialitzades en solucionar aquest problema a les famílies: els bancs; una mena d'intermediaris que ens presten capital a través dels coneguts préstecs.  

Els bancs, clar, no són entitats altruistes i massa generoses, i ens deixaran diners sempre que els donem alguna cosa a canvi: més diners. En concret, ens cobraran un percentatge per cada euro que ens deixin, i aquesta proporció extra que hem de pagar és l'anomenat interès o tipus d'interès. I vet aquí que aquest concepte és un dels grans indicadors que mesuren la marxa d'una economia. És així perquè el seu nivell condiciona enormement les possibilitats financeres de les famílies i les empreses. 

Si el tipus d'interès que els bancs cobren per concedir préstecs és alt, pot fer que alguns de nosaltres ens ho pensem dues voltes i decidim posposar la nostra decisió de compra,  ja que el que haurem de pagar per llogar diners és excessiu. Si fan el mateix moltes famílies i empreses alhora, aleshores es frenaran el consum i la inversió, l'economia es ressentirà i el país patirà les conseqüències.   

A nivell particular, el tipus d'interès pot influir poderosament en la vida quotidiana. Pensem, per exemple, en una família que necessita comprar-se un cotxe que val 25.000 € i que té estalviats 10.000 €. Necessita llavors demanar els 15.000 € restants, i ho farà sol·licitant un préstec al banc. Suposem que aquest banc li concedeix el préstec per set anys i li cobra un interès del 3% anual. El banc li aplicarà l'anomenat sistema d'amortització francés, que consisteix bàsicament en cobrar cada any un interès sobre la quantitat pendent de retornar. Amb açò, durant aquests set anys, la família pagarà un quota mensual de 198 € i acabarà abonant d'interessos un total de 1.643 €.  

Si, en canvi, l'interès que li cobrés el banc fos del 5%, la família pagaria un quota mensual de 212 € (poca diferència), però en concepte d'interessos el banc li cobrarà un total de 2.803 €. És a dir, la diferència del 3% al 5% li suposarà a la família haver de pagar 1.160 € més. Com veus, es tracta d'una quantia considerable que pot afectar el devenir econòmic de la família. Imagina ara si extrapolem aquesta situació a altres centenars i milers de famílies i d'empreses. La pujada del tipus d'interès pot condicionar notablement les possibilitats de desenvolupament de tota una societat. 

Ara bé, en què es basen els bancs per determinar el tipus d'interès? L'explicació és senzilla. Els bancs, aquestes corporacions tan controvertides, són empreses privades que cerquen el màxim benefici, com gairebé ta majoria d'empreses. El seu negoci consisteix bàsicament en agafar els diners que guarden els seus clients estalviadors i prestar-los a altres clients que els necessiten. Així, moltes famílies compten amb la capacitat d'estalviar diners i de guardar-los als comptes corrents dels bancs. En alguns casos, els usuaris col·loquen part dels seus estalvis als anomenats dipòsits a termini fix; comptes on renuncien a disposar dels diners durant un temps, normalment un any. A canvi, els bancs els pagaran un interés pactat prèviament. Amb els diners d'aquests dipòsits i amb  la resta que tenen els clients als seus comptes corrents, els bancs concediran préstecs a altres famílies, cobrant-los un interés sempre superior al que estan pagant als estalviadors. Aquesta diferència d'interès entre el que paguen a uns i el que cobren a altres és el negoci fonamental dels bancs, la seva principal font d'ingressos i de beneficis. 

Aquest element -l'interès que paguen als estalviadors- condiciona els tipus d'interès dels préstecs, però n'ha ha d'altres. Objectivament, els bancs varien l'interès que ofereixen segons el termini de devolució: a més temps, més alt serà l'interès, ja que estaran renunciant als seus diners durant més anys. Par altra banda, existeixen condicionants de caràcter personal, com els ingressos i l'estabilitat laboral del sol·licitant, la quantitat sol·licitada en relació als seus ingressos (el seu sou) o el seu historial creditici (possibles impagaments de préstecs anteriors). Amb tota aquesta informació, els bancs prenen la decisió i adapten el tipus d'interès a cada situació. 

Resumint, hem comprovat com els diners valen diners, i no pocs en certs casos. Els bancs esdevenen els grans actors per auxiliar  a qui necessita capital, cobrant com a contraprestació un "interessat" interès. Les seves decisions, però, poden afectar a l'economia de tot un país, frenant o impulsant el consum i la inversió i condicionant el creixement econòmic. En última instància, determinaran quin tipus d'interès oferir segons l'oferta i la demanda i ajustant cada decisió a cada cas en particular.