La salut econòmica: el PIB
Vigilar l'estat de salut de l'economia es fonamental per al benestar de la societat.
Una de les principals preocupacions de les persones és la nostra salut. La majoria de nosaltres estem habitualment pendents del nostre benestar físic i emocional. Som conscients de que quan estem malalts la nostra qualitat de vida empitjora, i que quan estem bé de salut tot al nostre voltant sembla fluir gratament. Per això, solem prestar atenció als símptomes que ens indiquen si els nostres mecanismes externs i interns funcionen correctament. Doncs passa exactament el mateix amb l'economia. A qualsevol entorn geogràfic, ja sigui un municipi, una regió o un país, la marxa de l'economia pot condicionar la felicitat de centenars, milers o milions de ciutadans.
Ara bé, com podem saber si l'economia d'una societat gaudeix d'un bon estat de salut? Per respondre-ho, tornarem al símil amb la salut humana. Quan les persones volem saber si estem bé, anem al metge i ens revisen paràmetres com la tensió arterials, la freqüència cardíaca o la composició de la nostra sang. A l'economia, també existeixen una sèrie de mesuradors que ens donen informació fiable sobre la seva salut: els coneguts com indicadors macroeconòmics. Es tracta de quatre comptadors que marquen l'evolució positiva o negativa d'un entorn econòmic, i són: el PIB, l'IPC, el tipus d'interès i la taxa d'atur. I entre aquests, el més important i transcendent és el primer: el Producte Interior Brut.
El PIB és doncs el registrador econòmic per excel·lència, el pare de tota la resta. És el gran referent quan volem saber si el vaixell econòmic navega ferm i estable. La qüestió és: quina informació recull i ens mostra el PIB? Pensem per exemple en una empresa que fabrica taules. Si sumem totes les taules que ven aquesta empresa al llarg de l'any, i ho multipliquem pel preu de venda de les taules, obtindrem la facturació anual de l'empresa; el seu PIB. Si a aquesta xifra li sumem la facturació de tota la resta d'empreses del país que fabriquen taules, extraurem el PIB de tot el sector de fabricants de taules. Però si anem un pas més enllà, i sumem la facturació anual de totes i cadascuna de les empreses del país- facin el producte que facin- aglutinant tota la producció de tots els béns i serveis d'una societat, de totes les seves empreses privades i públiques, esbrinarem finalment el Producte Interior Brut o PIB de tota la nació.
O dit d'una altra forma, el PIB ens mostra el valor monetari de tots els béns i serveis produïts a un país en un període de temps determinat, generalment un any. Aquesta dada és de suprema importància, ja que ens permet valorar el seu potencial econòmic, la seva capacitat real per generar benestar. A més, podem comparar el PIB del nostre país amb el d'altres països i així determinar quin d'ells és més pròsper. Òbviament, hauriem de considerar altres factors, com el nombre d'habitants o la distribució de la riquesa, però d'entrada el PIB ens proporciona una base fiable per estimar el patrimoni d'una nació.
Però això no és tot. La clau per diagnosticar la salut d'una economia és comparar el PIB d'un any amb el de l'any següent. Si és major, suposarà una millora de l'economia, i parlarem de creixement econòmic o d'expansió. Però si es menor, comportarà un empitjorament, i aleshores direm que hi ha decreixement, i quan aquest es perllonga durant alguns anys, ens trobarem en el pitjor escenari econòmic: la crisi o recessió.
L'explicació d'aquest fenomen és senzilla. Quan el PIB d'un país creix d'un any al següent, significa que les empreses produeixen més bens i serveis, i que les famílies compren més productes. Com això ocorre, les empreses poden contractar més treballadors, i aquests continuaran augmentant el seu consum. Paral·lelament, en haver més consum i més feina, el govern del país ingressarà més diners en forma d'impostos i de cotitzacions socials, i al mateix temps s'haurà de gastar menys en ajudar als aturats o a les empreses que ho necessitin. En aquest context, tothom -empreses, famílies i sector públic- surt guanyant.
Suposem ara el cas contrari, amb un país on el seu PIB disminueix regularment. Com que la producció decreix i les vendes cauen, les empreses veuran minvats els seus beneficis i fins i tot entraran en pèrdues. Amb això, hauran de reduir les seves plantilles i acomiadar treballadors. Aquests treballadors veuran afectats els seus ingressos i frenaran el seu consum, cosa que farà que les empreses venguin encara menys. L'Estat, per la seva banda, en reduir-se el consum rebrà menys ingressos associats als impostos. I, així mateix, en haver menys treballadors actius també reduirà els ingressos per cotitzacions socials. Alhora, s'incrementarà la despesa pública en pagar més prestacions d'atur als creixents desocupats. Un escenari, en conjunt, molt dolent per a tota la societat.
