Impostos: els sanadors del sistema
Tot i la seva impopularitat, els impostos són essencials per a l'estabilitat i el progrés social.
En determinats contextes socials, es sol parlar dels impostos com els enemics de la població, com un instrument dels governs per robar als ciutadans, com una eina que pretén castigar aquells que guanyen diners amb el seu esforç. En ocasions, esdevenen un motiu de bronca política que confronta uns i altres amb arguments que qüestionen la seva eficàcia i legitimitat. La realitat, però, ens demostra que els impostos son un mal necessari, una penalització indispensable por garantir el bon funcionament del sistema econòmic, per protegir la vulnerabilitat de gran part de la societat i per assegurar el seu desenvolupament i progrés.
Per comprendre-ho, la primera pregunta que ens hem de fer és la més bàsica: què son els impostos? Aquí tothom tenim clar que són diners que ciutadans i empreses paguem als diferents governs (locals, provincials, autonòmics o nacionals). És a dir, són una font d'ingressos per als governs, sí, però no són l'única. Els ingressos públics es classifiquen en dues tipologies: les cotitzacions socials i els tributs. Les primeres són les quanties que treballadors i empreses paguem, d'allò que guanyem, a la Seguretat Social., l'organisme que envia diners a la gent que no pot treballar, per diversos motius, com els que tenen una baixa mèdica, els desocupats o els pensionistes. És a dir, és un gran sistema que fa que la població que està treballant sostingui econòmicament als que no poden fer-ho.
Per altra banda, els tributs són obligacions de pagament dels ciutadans cap a l'Estat, i es divideixen en taxes i impostos. Les taxes són els diners que paguem per rebre directament alguna cosa a canvi, com la matrícula a un institut públic, l'entrada a un museu, el tiquet d'un autobús o el servei d''escombraries de la nostra localitat. Mentre que els impostos són allò que abonem però que, de forma directa, no es proporciona res a canvi, encara que sí de forma indirecta. Els més importants són tres: l'IVA, que paguem quan comprem qualsevol producte; l'impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que ens descompten del nostre salari brut segons els nostres ingressos-; i l'Impost de Societats, que paguen les empreses d'acord als seus beneficis. Proporcionalment, els impostos representen la partida més gran dels ingressos públics -pràcticament la meitat-,, mentre que les cotitzacions socials aporten prop del 35% al sistema, i les taxes el 10% restant. Així, els impostos es configuren com la principal font d'ingressos dels governs
Aquests impostos, resulten fonamentals per equilibrar tot el sistema econòmic. Per demostrar-ho, revisarem tres arguments bàsics.
Els serveis públics
En primer lloc, els impostos són imprescindibles per poder gaudir de serveis públics, com l'educació, la sanitat, la justícia, la seguretat, la defensa... i de les infraestructures associades: col·legis, hospitals, carreteres, ports, aeroports, parcs, etc. Si aquests serveis no fossin públics, gran part de la població tindria serioses dificultats per poder accedir-hi. No podrien pagar l'educació dels seus fills, no podrien costejar-se un tractament mèdic o no podrien acudir a un jutjat davant d'un problema. En no poder formar-se, aquestes persones no tindrien possibilitats d'accedir a una feina millor, i, en no poder anar al metge, la seva salut empitjoraria de manera exponencial. En suma, aquestes situacions provocarien un efecte en cadena, on els pobres cada vegada serien més pobres i els rics cada vegada serien més rics. Al mateix temps, en no poder formar als seus ciutadans ni cuidar de la seva salut, el país perdria un potencial de creixement enorme.
La redistribució de la renda
Per altra banda, els impostos són el principal instrument dels governs per redistribuir la riquesa entre la població. Vivim a una societat on una sèrie de factors que no controlem poden condicionar el nostre futur des del moment en que naixem. Així, si ens criem a una família pobra i l'Estat no ens ajuda, el mercat acabarà posant-nos fortes barreres per prosperar. De fet, aquesta bretxa entre rics i pobres és un dels grans problemes de les societats capitalistes; una de les anomenades fallades de mercat. La família que tenim, les nostres capacitats intel·lectuals o físiques i la pròpia sort poden marcar profundament el nostre devenir i, en el pitjor dels casos, limitar la nostra prosperitat. Per això, els governs han d'intervenir amb mesures que ajudin als més desfavorits. Els impostos progressius, com l'IRPF, fan que aquells que més tenen (les rendes més altes) paguin més, per poder destinar aquests diners als més necessitats, en forma de beques, ajudes a les famíles o prestacions socials. D'aquesta manera, els impostos promouen la igualtat d'oportunitats, garanteixen un mínim nivell de benestar i ajuden a reduir la pobresa.
La política fiscal
Per últim, els impostos també funcionen com un amortiguador de l'economia quan les coses van malament. En èpoques de crisi, quan les famílies i les empreses tenen dificultats, els governs solen aplicar el que s'anomena una política fiscal expansiva. El seu objectiu és frenar la caiguda de l'economia amb dos instruments bàsics: l'increment de la despesa pública -més ajudes i prestacions- i la baixada dels impostos. Amb això, com que famílies i empreses milloren la seva capacitat económica, s'aconsegueix que, gradualment, el consum i la inversió es vagin reactivant, ajudant a una paulatina recuperació del sistema i a retrobar la senda del creixement.
Reunint tots aquests arguments, observem amb claredat com els impostos, lluny de ser un enemic de la població, destaquen com un mecanisme perfectament articulat que permet a la ciutadania gaudir dels avantatges socials de manera integral, reduint la desigualtat i actuant eficaçment per reconduir els períodes de crisi. Els impostos són, definitívament, els grans sanadors de l'economia.
