Economia: una definició elemental
Construir una definició des del principi és la millor manera d'entendre el seu contingut.
Cada curs, cada setembre, el primer dia de classe, els llenço als alumnes la mateixa pregunta, una qüestió aparentment simple: què és l'economia? Els convido a pensar-hi durant uns minuts, a parlar-ho entre ells i anotar la resposta. Tot seguit, ho van verbalitzant i les opcions solen coincidir d'any en any: l'economia són els diners; és el que guanyem quan treballem; és el que valen les coses; són els impostos... Als alumnes de 15 anys, els que cursen l'assignatura Economia Bàsica, no els puc demanar més. La realitat és que, fins aquell moment, gairebé mai han sentit parlar d'economia, no almenys d'una manera científica. Per això, tracto d'aproximar-los a la seva definició construint peça a peça els seus elements. I és el que farem ara.
Per començar, prestem atenció a les nostres necessitats. Els éssers humans, tots i cadascun sense excepció, tenim múltiples necessitats vitals, algunes més bàsiques o primàries, com menjar, vestir-nos o dormir a un lloc segur; i d'altres menys prioritàries, però igualment remarcables, com gaudir del nostre temps lliure, viatjar o formar-nos. Totes aquestes necessitats les podem satisfer amb una sèrie d'elements, anomenats béns i serveis; com són el menjar, la roba, la vivenda, internet, el transport o les classes del nostre professor d'economia. Encara que, per poder fer-ho, ens fan falta uns recursos, que esdevenen fonamentals: temps i diners, especialment diners. Sense temps disponible, no tindrem l'oportunitat d'entretenir-nos veient una peli, o de llegir un llibre o d'anar a un restaurant. Però, si no tenim diners, pràcticament res estarà al nostre abast i no podrem satisfer les nostres necessitats. Perquè, malauradament, la majoria de les coses que volem costen diners.
Les necessitats, les que compartim amb la majoria de la humanitat, tenen una particularitat que les fa úniques, singulars: són il·limitades. Tothom voldríem tenir més del que tenim. Tothom voldríem tenir més o millor roba, una casa més gran, un cotxe millor, voldríem viatjar més, anar més a sopar al restaurant, fer més regals als nostres amics o familiars... Les necessitats de tots els individus són infinites. Tant les persones més pobres com les més riques voldrien tenir més del que tenen; és un qualitat lligada a la condició humana. I aquí tenim un problema, perquè, com comentàvem, per poder satisfer aquestes necessitats, per poder adquirir els béns i serveis corresponents, necessitem recursos, especialment diners. I, és clar, els nostres diners són finits; els nostres recursos són limitats. No podem crear diners sense més, tenim els que tenim en cada moment. Com que això és així, els éssers humans ens veiem en l'obligació d'escollir, de decidir en què ens gastem els nostres diners, Doncs resulta que aquesta disjuntiva, aquest dilema personal que ens acompanya, és la clau per entendre i definir l'economia, l'essència de la seva descripció.
L'economia és, conseqüentment, la ciència que estudia com les persones administren els seus recursos escasos per satisfer les seves necessitats il·limitades. D'aquesta manera, els elements que hem esmentat -necessitats i recursos- es troben a una frase que els unirà fins a l'eternitat, convivint com el cos i l'ànima a la definició màgica de l'economia.
Però podem anar més enllà, ja que l'economia es pot obrir en diferents branques, en diverses línies d'estudi. La més famosa és la distinció entre microeconomia i macroeconomia. En aquest punt, ens hem de referir als agents econòmics: les famílies, les empreses i els sector públic. Cadascun d'ells assumeix un rol dins la societat i ha de prendre decisions que condicionaran a la resta i al conjunt de la ciutadania. Considerant açò, la diferència és senzilla.
La microeconomia estudia aquelles situacions econòmiques que afecten, de manera individual, a un d'aquests agents. Per exemple, parlem de microeconomia quan ens fixem en la despesa mensual d'una família, en el tipus de productes que fabriquen les empreses d'un sector concret o en la decisió del govern d'establir un preu màxim per al lloguer. Per contra, la macroeconomia analitza situacions que afecten de forma global al conjunt de l'economia, a tota la població d'un país. I presenta dades que són fruit de la interacció entre els tres agents econòmics. Per exemple, la macroeconomia examina la producció total de béns o serveis d'una nació, o el seu nivell general de preus, o la seva taxa d'atur o les seves exportacions globals; indicadors tots de gran importància per analitzar la salut econòmica d'un territori.
Ara sí, quan ens preguntin què és això de l'economia ja podrem afirmar, sense cap por, que coneixem el seu significat, el qual combina dos conceptes econòmics, el recursos escasos que tenim les persones i les nostres necessitats il·limitades. I que els estudiosos d'aquesta ciència el que pretenen precisament és observar com els individus convivim amb aquesta dicotomia. D'questa unió de fet, a més, sorgeixen dues ciències no menors, la macroeconomia i la microeconomia, que bàsicament observen la realitat econòmica des de diferents perspectives, més o menys àmplies.
