El nostre sistema econòmic
La majoria de societats democràtiques estan regides per un mateix sistema econòmic.
Sovint sentim parlar de conceptes com el capitalisme o el comunisme. Escoltem converses on es mencionen les bondats o els defectes d'un o l'altre. Als mitjans de comunicació, aquests termes se solen vincular a notícies econòmiques i polítiques, o a països protagonistes de l'actualitat, Utilitzem adjectius com capitalista o comunista per referir-nos a algú amb un comportament i una manera de pensar específics, sense tenir massa clar per què. Poques vegades ens parem a pensar en el seu significat, ni en el que representen. En realitat, el capitalisme i el comunisme són dos sistemes econòmics, prou diferents, això si. Però, quin dels dos diríem que és el nostre? Ho sabem segur? Ho esbrinarem tot seguit...
Per entendre el concepte de sistema econòmic, abans hem de tenir clar quin és el principal problema de qualsevol economia: l'escassetat. Resulta que als entorns on vivim la gent vol consumir molt més del que és pot produir. No hi ha suficients recursos -terres, matèries primeres, instal·lacions productives, etc- per preparar tots els béns i serveis que desitgen les persones. Llavors, els països han de decidir com organitzar-se per cobrir les necessitats de tothom; han d'escollir. Aquesta contrarietat l'han de resoldre responent a tres preguntes, les que defineixen qualsevol sistema econòmic: els problemes econòmics bàsics.
La primera pregunta és: què producir? Qualsevol societat ha de determinar quins béns o serveis li interessa més fer, en quines quantitats o si vol que siguin de més o menys qualitat... sempre tenint en compte els recursos dels que disposa i les necessitats de la població. Igualment, un país s'ha de preguntar com produir aquests béns o serveis? Aquí, haurà d'escollir si vol fer-ho amb màquines o amb treballadors, amb empreses públiques o privades, amb materials contaminants o ecològics, etc. Finalment, haurà de decidir per a qui produir? O sigui, s'haurà de plantejar qui tindrà accès als béns i serveis;: potser tota la població per igual; tal volta els que tinguin determinades necessitats; o només aquells que puguin pagar per ells, segons la seva renda.
La resposta a aquestes tres qüestions configurarà el sistema econòmic. Històricament, les societats s'organitzaven seguint criteris com els costums o les creences. A civilitzacions com l'antic Egipte o a la més propera Edat Mitjana, la forma d'obtenir i repartir els béns i serveis que es produïen es decidia seguint una tradició transmesa de generació en generació; els oficis simplement s'heretaven, donant poc lloc a la improvisació. Més endavant, a finals del segle XVIII, entra en escena un nou sistema econòmic que canviarà tot el paradigma social: l'economia de mercat; el popular capitalisme. El lliure joc de l'oferta i la demanda prendrà el protagonisme. Les empreses començaran a produir allò que realment els interessa i ho vendran als preus que els reportin un major benefici; mentre que els consumidors adquiriran el poder de triar allò que més satisfacció els doni. Els béns i serveis acabaran en mans de qui pugui pagar el preu fixat pel mercat. L'Estat, per la seva banda, assumirà un paper neutral, limitant la seva intervenció a garantir serveis públics essencials, com la seguretat i la defensa nacional, o l'establiment del marc jurídic necessari per protegir la propietat privada i la lliure competència entre empreses.
A principis del segle XX, arran de les fortes crítiques efectuades al feroç capitalisme, naixerà un nou sistema amb principis totalment oposats: l'economia de planificació centralitzada o comunisme. El seu objectiu serà solucionar els tres problemes bàsics, cercant sempre l'interès general. L'Estat esdevindrà el pilar central de l'economia i ho decidirà absolutament tot: quins béns o serveis s'hauran de produir, quines empreses ho faran, quants treballadors hauran de contractar, com es repartiran els béns entre els ciutadans, on viurà cada família... La propietat privada desapareixerà, així com les empreses privades: tot pertanyerà a l'Estat, el qual assegurarà els serveis públics bàsics per a tota la població: sanitat, educació, vivenda, transport, ocupació... Malgrat tot, amb aquestes condicions, el sistema estava condemnat al fracàs. La manca d'incentius econòmics per a les empreses i de llibertat individual van acabar per enfonsar el comunisme, que després d'instaurar-se a països com Rússia, Xina, Cuba o Polònia, actualment només sobreviu a uns pocs, com el cas de Corea del Nord.
Com a conseqüència dels inconvenients del capitalisme i del comunisme, desprès de la gran crisi econòmica mundial propiciada pel crack de 1929, les societats més desenvolupades van entendre que era necessari un sistema que combinés les virtuts dels dos anteriors: el sistema d'economia mixta. Així, gradualment, es va anar implantant un model econòmic de lliure mercat on tot giraria entorn al joc de l'oferta i la demanda, on conviurien les empreses privades amb les empreses públiques i on l'Estat intervendría per solventar les errades del mercat, per assegurar un nivell mínim de renda a tothom i per garantir els serveis públics bàsics: sanitat, educació, justícia, infraestructures o energia. I va funcionar, perquè el sistema d'economia mixta és el que regeix actualment a la majoria de països democràtics, incloent el nostre.
Però la història no conclou aquí. A mitjans del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial, molts països van donar un altre pas endavant i van apostar per la implantació d'avenços socials que asseguressin un millor qualitat de vida a la ciutadania, donant lloc al conegut com Estat de Benestar. La seva finalitat és reduir la desigualtat i garantir la protecció dels ciutadans davant contingències vitals com les malalties, l'atur o la vellesa. A Espanya, l'estendard d'aquest sistema és la nostra Seguretat Social, que fa possible que la gent que està treballant ajudi econòmicament als que no poden fer-ho.
Tot sabut llavors. El nostre sistema econòmic no és ni el capitalisme ni òbviament el comunisme. És un híbrid de tots dos que aglutina els seus avantatges i que tracta de pal·liar els seus desavantatges. El sistema d'economia mixta està present a la majoria de nacions democràtiques, i, en alguns casos, ha evolucionat favorablement cap a un estatus superior: l'Estat de Benestar, el que gaudim a la nostra societat.
