L'eina més útil: el pressupost
Controlar el que es guanya i el que es gasta és una de les màximes de l'economia.
Les empreses han de prestar molta atenció a la manera d'obtindre capital per funcionar, que provindrà fonamentalment de la venda dels seus productes. Però també han d'estar atentes a com es gasten aquests diners. Igualment, les diferents administracions públiques han de definir amb antelació els ingressos i les despeses que tindran durant un període de temps determinat: un any, un mes, etc. El tercer agent econòmic, les famílies, tampoc podem fugir d'aquesta exigència, i ens convé seguir amb regularitat ambdues partides. En aquesta entrada, ens centrarem precisament en les famílies, en el camp de l'economia personal, i analitzarem les particularitats del pressupost familiar, el que ens pertoca a tots nosaltres.
El primer que hem de tenir assumit, és, lògicament, què és un pressupost. Tècnicament, es diu que és un pla financer personalitzat que ajuda a controlar les despeses i a treure el màxim profit als ingressos. D'aquesta definició, podem extreure dues conclusions inicials. La primera és que tot pressupost és singular, únic i individual; és a dir, es fa per a cada cas concret, per a cada persona o cada familia. De manera que ha de ser flexible i adaptar-se a les circumstàncies de cadascú.
Per altra banda, com hem vist, un pressupost ha d'incloure dues partides irrefutables: els ingressos i les despeses. Els ingressos són les vies d'entrada de diners: el sou, els interessos que ens paga el banc, etc. Mentre que les despeses agrupen tots els costos que es generen dins d'una unitat familiar: l'hipoteca, el préstec del cotxe, el menjar, la roba, etc.
Tot i que el termini a estimar pot ser qualsevol (un any, un trimestre...) a l'entorn domèstic el més habitual es formular un pressupost mensual, per ser el més recomanable si volem aconseguir un nivell de control eficaç.
Els següent que hem de dominar són els passos per elaborar un pressupost, i veurem que són molt factibles i lògics. Cal començar per identificar els nostres ingressos i les nostres despeses, fent una relació de les nostres vies d'entrada i sortida de diners: com els guanyem i en què els gastem. El segon pas és molt important, i consisteix en classificar totes les nostres despeses, segons la seva rellevància. Així, a un primer grup ubicarem les despeses fixes obligatòries; aquelles que hem d'abonar sí o sí, i que es mantenen normalment estables durant l'any, com el pagament de la hipoteca, el préstec del cotxe o les taxes municipals. Aquestes despeses són innegociables i intocables: no podem deixar de pagar-les, per les conseqüències negatives que ens suposaria (problemes amb els bancs, embargament de la vivenda, etc).
La segona tipologia són les despeses variables necessàries. Aquestes són també fonamentals, ja que les necessitem per a viure. Ens referim a la llum que consumim a casa, la roba que ens comprem, el menjar... Encara que, al contrari que les primeres, sí que podem actuar sobre elles, per reduir-les quan sigui precís. És a dir, tenim clar que necessitem consumir llum, comprar menjar al super o vestir-nos degudament, però ho podem fer sense malbaratar, pagant per allò que realment ens fa falta.
I, finalment, tindríem un tercer grup on ubicaríem totes aquelles despeses que no necessitem per a viure, que són opcionals, prescindibles. Estaríem parlant dels béns i serveis vinculats amb l'oci, com anar al cinema, menjar fora de casa o marxar de vacances,; també dels regals que podem fer de manera ocasional; o d'altres despeses com anar al gimnàs, les subscripcions a plataformes audiovisuals, etc. Totes elles tenen la particularitat de que les podem eliminar si les coses no ens van bé, per exemple, si ens quedem sense feina.
Tot seguit, hem de prestar atenció a l'estalvi, un element essencial per planificar amb seguretat les nostres compres futures i per prevenir imprevistos no desitjats, com una avaria al cotxe o un fort increment de la factura de la llum. Tot pressupost ha d'incloure l'estalvi juntament amb les despeses. És a dir, la suma dels nostres ingressos hauria de ser igual a la suma de les despeses més l'estalvi. En concret, se sol recomanar un percentatge mínim d'estalvi del 10%, sobre els nostres ingressos. Si per exemple, una persona té un sou de 1.500 €/mes, hauria de destinar a l'estalvi 150 €. I li restarien un màxim de 1.350 € per cobrir totes les seves despeses.
Sigui com sigui, un pressupost sempre ha de quadrar: els ingressos han de coincidir amb la suma de les despeses i l'estalvi. Si, per sort, tinguéssim menys despeses, tot el que ens sobrés ho hauríem de destinar a l'estalvi, guardant més. El que mai pot ocórrer és el contrari, que les nostres despeses superen als nostres ingressos. No podem gastar més del que guanyem, per raons òbvies.
L'últim pas per gestionar un pressupost és controlar-lo. No és suficient amb dissenyar la nostra previsió d'ingressos i despeses; hem fer fer-ne un seguiment. Posem per cas que havíem pressupostat una despesa mensual en menjar de 200 €, pero que a l'hora de la veritat ens hem gastat 300 €. Aquest fet ens desajustarà el nostre pressupost, de manera que haurem de reformular-lo i quadrar-lo de nou, considerant aquest increment a les despeses.
Doncs ja sabem tot el que ens fa falta per preparar el nostre pressupost. Una eina que ens permet veure amb claredat en què ens gastem els nostres diners, prioritzant unes despeses per davant d'altres. Que ens possibilita saber la diferència autèntica entre el que guanyem i el que ens gastem. Aquest detall ens fa prendre consciència de la nostra realitat financera, ens empenta a viure dins de les nostres possibilitats, sense excedir-nos; i ens anima a dur-ne un control. Per últim, el pressupost ens fa considerar amb més convenciment la importància de l'estalvi com a eix de l'economia personal.
