El salari i el seu alter ego: la nòmina

Si volem comprendre el que cobrem, abans hem de saber interpretar la nòmina

A la societat on vivim, el salari representa la principal font d'ingressos de moltes persones, la que ens dona de menjar, ens permet pagar les factures i ens possibilita gaudir de productes i d'experiències que ens aporten felicitat. Per a bé o per a mal, allò que ens paguen per la feina que fem esdevé l'element nuclear de la nostra subsistència, el nostre principal suport vital. A España, gairebé nou de cada deu persones ocupades treballen per compte alié, és a dir, són empleats i cobren un sou pel seu treball.

Considerant aquesta realitat, un punt capital de l'educació financera s'ha de centrar en saber interpretar el que cobrem. Hem d'entendre d'on surt el nostre salari, com s'estructura i quines són les seves particularitats. D'aquesta manera, adoptarem un visió molt més coherent sobre l'origen dels nostres diners i, a més, podrem planificar el nostre pressupost amb millor criteri.  

El salari, com sabem, és un concepte que bàsicament defineix el pagament que es fa a una persona per prestar serveis laborals, per fer una feina concreta durant un temps determinat, normalment un mes. O sigui, el salari és la quantia econòmica que ens abonen pel nostre treball, el que ens ingressen al nostre compte corrent del banc. 

Però, compte, hem de saber diferenciar el salari de la nòmina. Tot i que popularment s'utilitzen de forma indiferent, es tracta de termes distints: no són sinònims. De fet, existeix una certa confusió al respecte, basada en expressions col·loquials com "m'han pagat la nòmina" o "he cobrat la nòmina". El que realment ens paguen a nosaltres és el salari. Mentre que la nomina fa referència al document on es desglossa la composició del nostre salari, amb els càlculs on es sumen i es resten tots els elements que la integren. Al remat, a la part final de la nòmina, apareix aquest salari que ens pertoca, la nostra recompensa. 

Conèixer l'estructura de la nòmina és de gran importància per comprendre la composició dels nostres guanys i per projectar el nostre futur econòmic. Així que anem per feina. La nòmina es divideix en dues parts molt definides: les meritacions i les deduccions. 

Les meritacions s'ubiquen a la meitat superior de la  nòmina i són tots els diners que li correspon cobrar al treballador. Aquí, s'inclouen, per una banda, les percepcions salarials, que suposen els diners que es paguen pel treball en sí, i que engloben diferents elements: el salari base -que es paga considerant el tipus de feina  i la categoria profesional del treballador; els complements salarials -quantitats que s'abonen per cobrir situacions especials de cada treballador, com l'antiguitat o els plusos per nocturnitat, perillositat o productivitat; les hores extres que pugui fer el treballador; i les pagues extres -que apareixeran els mesos que es cobrin (mínim dues a l'any) o que es rebran cada mes de forma prorratejada; es a dir, dividint el total anual entre els dotze mesos de l'any.

D'alta banda, a les meritacions s'han d'incorporar també les percepcions no salarials, que representen aquelles quanties que s'han d'abonar, però que no tenen a veure directament amb la pròpia feina; i són de tres tipus: els complements no salarials -que compensen al treballador per despeses com el desplaçament al lloc de treball, el vestuari o el que es gasti en menjar fora de casa (dietes); les prestacions que ens paga la Seguretat Social si estem de baixa per malaltia o si tenim un permís per maternitat o similar; i les indemnitzacions que ens pagaria l'empresa en cas d'acomiadament o de fi d'un contracte temporal. La suma de totes les meritacions -percepcions salarials i no salarials-  ens mostra tot allò que ens correspondria cobrar, considerant tots els nostres mèrits, i és el que popularment és coneix com salari brut. 

A la segona part de la nòmina, es calculen les deduccions, aquelles quantitats que caldrà restar de les meritacions, amb dues finalitats diferents. En primer lloc, al treballador se li deduirà una part del salari brut en concepte d'aportacions a la Seguretat Social, el gran sistema que permet gaudir d'avantatges socials, com les prestacions d'atur, les baixes laborals per malaltia o les pensions de jubilació. Quan un treballador destina part del seu sou a la Seguretat Social, està contribuint al pagament de les prestacions de la gent que en aquell moment no pot treballar, per estar malalta, sense feina o jubilada. Però, paral·lelament, amb aquestes aportacions, el treballador s'està garantint a ell mateix el dret a gaudir d'aquestes prestacions, quan li correspongui. Generalment, a cada treballador se li resta del salari brut prop d'un 7% per aquest concepte.   

La segona deducció que s'aplica sobre el salari brut és l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF). En aquest cas, el percentatge a descomptar varia segons cada persona. L'IRPF és un impost que busca redistribuir la renda entre la població; és a dir, pretén que els que més tenen ajudin als més desfavorits, aportant en forma d'impostos part del que guanyen. A la coneguda Declaració de la Renda que tots els ciutadans fan a la primavera, es declaren els ingressos, el patrimoni i els estalvis acumulats l'any anterior, i, segons siguin aquests, es pagarà un impost d'IRPF major, menor, o es rebran diners, en certs casos. Per tal d'evitar un pagament anual molt elevat, a les nòmines mensuals dels treballadors se'ls aplica una deducció en concepte de bestreta per aquest IRPF. Com més alt sigui el sou del treballador, més se li restarà d'IRPF, i viceversa. Així, el percentatge a deduir pot oscilar entre un 8% per a sous baixos i prop d'un 30% per a salaris molt elevats, tot i que sempre dependrà de les circumstàncies familiars i patrimonials de cada persona. 

Sumant les aportacions del treballador a la Seguretat Social i l'IRPF, s'obté el total a deduir, la quantia que se li restarà del seu salari brut. I d'aquesta resta surt el salari net, el que realment rep el treballador al seu compte corrent. 

En resum, una nomina consta de dues parts, meritacions i deduccions. A les meritacions se sumen les percepcions salarials i no salarials, les quals conformen el salari brut. I d'aquí es treuen les dues deduccions esmentades, per arribar al salari net.

Objectiu aconseguit. Conèixer la configuració de la nomina ens ha ajudat a entendre per què ens paguen els que ens paguen, per què ens resten els que ens resten i, tot plegat, ens possibilitarà portar un millor control dels nostres ingressos. I, en definitiva, projectar amb més seguretat el nostre futur econòmic.